EL MEU CAMÍ

Avui us mostraré el resultat d'un gran recorregut, i mai millor dit, ja que hem realitzat una representació basada en els nostres sentiments i experiències obtingudes al llarg d'una excursió per la natura.

Tot va començar amb una excursió pel bosc situat al costat de la nostra universitat, allà se'ns va explicar que havíem d'observar, que el silenci havia de regnar al llarg de tot el recorregut, perquè tots els nostres sentits es centressin solament a connectar amb l'entorn, en poder sentir una connexió amb el lloc on estàvem.

Va ser un recorregut molt tranquil, en el qual vaig gaudir molt de mi mateixa, del meu espai i de les meves sensacions, un tipus d'experimentació que no visc gairebé mai. Les companyes van respectar l'espai i la necessitat de silenci de totes i, penso que això va garantir un millor resultat, que totes poguéssim gaudir del moment.

Finalment ens vam dirigir a un petit lloc espaiós on totes ens vam repartir per trobar un lloc còmode on seure i ens vam dedicar a obtenir diferents textures pintades en una petita varietat de papers utilitzant la tècnica de frottage.

Quan totes havíem recol·lectat tot el material que creiem necessari, vam iniciar el camí de tornada cap a classe, deixant enrere aquell moment tan íntim que penso, que ens va servir a totes per desconnectar, i per endinsar-nos en un entorn en el que potser no hi solem estar, a més, recorrent a un altre tipus de visió i de sensació.

En les següents sessions l'objectiu era crear un camí que mostrés el que havia estat per nosaltres aquell recorregut, el que vam sentir, el que vam veure, el que vam escoltar o pensar etc. Totes vam deixar anar l'imaginació per intentar expressar allò que ens haviem proposat, va ser increíble veure com tot i tenir el mateix objectiu es van anar observant resultats molt diferents i creatius. 

Vam utilitzar les diferents textures obtingudes al paper, tot tipus de material natural que prèviament vam recol·lectar i diferents materials de plàstica com pintures, pincells, rotuladors etc. 

La condició que ens va posar la mestra, va ser la de deixar anar l'imaginació i, ens va ajudar molt sentir que no teniem una presió a sobre, si no que tot alló que nosaltres estàvem creant estava bé, perquè res està malament si surt de nosaltres. 

Aquí podeu observar el procés del meu camí:

La veritat és que vaig acabar molt satisfeta, però sobretot molt sorpresa, del que havia realitzat, ja que ni molt menys m'espeva ser capaç de crear algo així sense basar-me en algun exemple.
Totes les sessions van ser per mí, un temps de desconnexió i de connexió amb el meu jo interior, poc a poc vaig descobrir que era capaç de crear i que no se'm donava tan malament com jo mateixa pensava.